Té sentit la nostra vida?
Des que va existir el primer ésser humà, no ens hem deixat de demanar pel sentit de la nostra vida, i no n’hi ha cap resposta simple, però sí diferents punts de vista.
En primer lloc, la religió -en aquest cas la cristiana- ens diu que vam ser creats per Déu, un ésser superior, a partir del no-res. Ell ho va crear tot, el Sol, la Terra, les plantes, els oceans, ja que abans només havia el no-res. Sembla que ens va fer un món a mida per a nosaltres per poder-hi viure Això ens duu a pensar que ens va crear per algun motiu, quin? No ho sabem, però si ens ha creat i ens ha donat aquest paradís és per algun motiu.
Per altra banda, hi ha el pensament científic. Estudi rere estudi, es va sostenir que nosaltres i tot el que ens envolta venim d'una explosió (la teoria del Big Bang), la qual va crear l’espai i el temps. Abans d’aquesta explosió, no hi havia res.
A partir d’aquella explosió, es va anar encadenant una sèrie de condicions per poder fer que hi hagués vida al nostre planeta. Aquestes condicions havien de ser tan exactes que, si per algun motiu alguna hagués canviat tan sols un poc, tal vegada nosaltres i tot el que ens envolta no existiríem. Aquestes condicions són un altre fet que fa pensar que estem aquí per alguna causa.
La filosofia també intervé en aquesta qüestió, ja que des que es va a començar a filosofar varen existir molts filòsofs que intentaven trobar respostes sobre quin és el sentit de la nostra vida, com per exemple Albert Camus. Ell defensava que la vida no tenia cap sentit per ella mateixa, sinó que s'havia de fer i construir per part de cadascun i cadascuna de nosaltres. És peculiar aquesta manera de pensar, ja que més d’un pensaria que, si la seva vida no té un sentit, no tindria sentit viure-la. Però per Albert Camus és tot el contrari: per ell, aquesta falta de sentit previ és el que ens permet ser amos i constructors de la nostra existència.
Cada persona troba el seu propi sentit de la seva vida, ja pot ser creient en una divinitat, en la ciència o en la filosofia. Però jo també crec que hi ha elements exteriors, els quals donen sentit a la nostra vida: les nostres aficions, la música, l’art i els esports; la família, els amics i les persones que estimem; l’amor i la felicitat. Totes aquestes coses ens donen sentit i ens fan seguir cap endavant i pensar que, en certa manera, som especials.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada