Olivia Marquina González.
Aquest primer diari de treball tracta d’analitzar els temes sorgits a classe amb l’objectiu de poder fer una reflexió personal per poder conèixer tot allò que he après i què no.
En primer lloc, parlaré d’allò que més m’ha inquietat durant aquest mes. El pas del mite al logos és un tema del qual mai no havia sentit xerrar. Jo pensava que el mite era una simple narració màgica que et responia preguntes innecessàries i s’utilitzaven per entretenir la societat esclavista, és a dir, que eren uns simples contes irreals. Però, durant aquest mes, he pogut aprendre que els mites no són simples narracions, sinó que tenen un determinat sentit a l’hora de fer-los, ja que t’expliquen el present com a resultat del passat i desvetllen el fet ocult, dit d’una altra manera, el sentit de l'existència humana en un món que, gràcies a ells, revesteix un sentit humanitzat. Entendre a la perfecció la dificultat del pas del mite al logos em resulta molt valuós, ja que he pogut conèixer que des de la raó puc entendre les veritats del món. D’una banda, els éssers humans acudim als mites per obtenir respostes ràpides i detallar els esdeveniments de l'univers d’una manera fantàstica. De l’altra, per passar al logos, comencem a fer ús de la raó i l'ésser humà pensa, investiga i decideix per ell mateix com contar la realitat.
En segon lloc, també em va cridar l’atenció la principal diferència entre la filosofia (debatre) i la religió (creure sense cap raonament), ja que em va fer plantejar diversos dubtes, com a exemple: Hi ha alguna similitud entre aquestes dues branques o són totalment adverses? La religió basada a creure sense raonar té alguna utilitat? Per a què serveix la mentalitat humana i la seva lògica si tots els problemes que tenim es poden resoldre a través dels textos religiosos?
Tots aquests dubtes que m’ha obert, els he pogut reflexionar i, conseqüentment, els he acabat responent amb una única resposta. La religió, com la filosofia, cadascuna, constitueix la continuació a l'altra, són importants i necessàries per a l'ésser humà per la seva relació recíproca, ja que la filosofia s'ocupa de la part lògica i raonable del pensament humà, mentre la religió s'encarrega de la part espiritual de la seva vida.
Personalment, penso que saber això és molt rellevant perquè és la base de la vida, és a dir, gràcies a la filosofia, en la religió podem adquirir saviesa i aconseguir donar resposta a infinitat d'incògnites relacionades amb l'origen de la vida, cosa que és fonamental per enriquir-nos com a persones i guiar les nostres accions.
En conclusió, he pogut extreure de tot això que fer ús de la raó no és una habilitat fàcil, ja que l'home no només ha de reconèixer conceptes ,sinó també qüestionar-los, per tant, per poder passar del mite al logos s’ha de fer un gran pas. Tot seguit, he pogut veure que la filosofia i la religió tenen una gran utilitat en la nostra vida quotidiana malgrat ser totalment contràries. I finalment, he conegut que la filosofia no és una simple assignatura com podrien ser les matemàtiques, la filosofia t’ajuda a combatre tots els problemes i a resoldre tots els dubtes filosòfics que et puguin anar sorgint a través de la raó, per exemple : Quin és el sentit de la vida?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada