Olivia Marquina González.
Aquest segon diari de treball de filosofia consisteix a fer una reflexió personal amb una aportació crítica i desenvolupada sobre els temes vistos a classe durant aquest darrer mes.
En primer lloc, parlaré de tot allò que crec que he après i per què em resulta important. Quan vam parlar del que creia que era el meu cos, vaig pensar que era una bogeria, ja que pensava que era un simple organisme que no tenia gens d'importància. Però durant aquest mes he pogut aprendre que el cos és la font de tots els mals, ja que les seves necessitats i desitjos allunyen l’ésser humà del coneixement i el distreuen dels interessos de l'esperit. A més a més, existeix una completa relació recíproca entre cos i ànima. El cos és aquell món real o material que podem tocar; en canvi, l'ànima és l'òrgan de la raó o el pensament que mai no mor. Conèixer tots aquests aspectes em resulta molt valuós, ja que puc aprendre el que realment som i el que mai no mor de nosaltres. M'ha fet plantejar diversos dubtes, però sobretot m'he aturat a pensar, d'una banda, si l'ànima depenia del cos i, de l'altra, què és un ésser humà, fins que finalment m'he pogut respondre les meves qüestions. L'ànima no és una cosa física que depèn del cos sinó que, simplement, hi resideix en ell, però una vegada el cos mor i es desintegra, l'ànima continua viva per a la resta de vida. Per tant, l'ésser humà està format principalment pel cos i l'ànima que viu dins aquesta presó fins que el cos mor i acaba en una tomba.
En segon lloc, també em va cridar l'atenció la pregunta que ens vam formular sobre si eren més fiables els pensaments o la informació que ens aporten els 5 sentits, ja que em va fer plantejar diversos dubtes, com a exemple: Quina relació es desprèn entre pensaments i sentits? Quina és la importància del pensament a l'hora d'escollir?, etc. Tots aquests dubtes que m'ha obert, els he pogut reflexionar gràcies a la profunditat que hem donat a aquest tema i, conseqüentment, m'he adonat que els pensaments són molt més fiables que els sentits, ja que els sentits de l'ésser humà són limitats i, per això, poden ser enganyosos. Això es dona principalment per un error de percepció, és a dir, la interpretació que fa el cervell sobre els estímuls percebuts pels sentits és errònia. En canvi, amb els pensaments podem realitzar raonaments i crítiques més fiables que ens ajuden a resoldre problemes, perquè podem planificar les accions i superar els obstacles entre allò que pensem i allò que projectem.
Personalment, penso que conèixer tot això és vertaderament important a l'hora de prendre decisions en la vida quotidiana, conèixer-nos a nosaltres mateixos i allò que és més fiable per actuar davant una difícil situació.
En conclusió, he pogut extreure de tot això que l'ànima i el cos, malgrat viure en un mateix lloc, són aspectes completament contraris. L'ànima mai no ha nascut i mai no morirà, el que passa és que va tenint diferents cossos durant tota la seva vida. Tot seguit, he pogut conèixer que qui es guia pels sentits confon per ignorància la justícia amb la injustícia. Per tant, és rellevant extreure la consciència interior per via dels pensaments. Finalment, he après que la filosofia ens ajuda a conèixer-nos a nosaltres mateixos i a resoldre dubtes, com a exemple: Què és l'ésser humà?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada