Existeixen els Deus?

 

Existeixen els déus o esteim sols?

Andreu Febrer Manrique

Els déus i les religions són una part molt important de la història de la humanitat que  fins a dia d’avui. Se n’han construït monuments, esglésias i, fins i tot, ciutats en honor seu, a la vegada que s’han comès atrocitats en nom seu, com la mateixa Inquisició. Sempre he considerat les religions com una resposta fàcil, la existencia de deu es un fet molt gros, ancara que la ciencia a demostrat que ninguna religio es verdadera, la historia no esta excenta de moments sobrenaturals (com la propia creencia dels fantasmes) que fan creure en un deu o una entitat superior (per exemple, en la antiga grecia, cuan hi habia tormenta, es pensaba que era Zeus que estaba enfadat, i aixi explicaben aquell acte).

 

En aquest sentit, és més senzill creure  que un déu ho ha creat tot que no pas reflexionar  per tu mateix o desenvolupar les teves idees pròpies,. Quant a la  religió, sempre l’he vista com una arma poderosa. En aquest sentit, no tan sols es tractaria de   de seguir un culte per tenir una vida fàcil i feliç, pensant que després de la mort tens una altra vida. Ans al contrari,  s’ha emprat com a pretext per executar  milers de guerres i massacres ordenades per líders polítics i religiosos que empraven les creences com a excusa. Al seu torn, institucions com l’Església catòlica censuraven i prohibien qualsevol acció o manifestació que anés en contra dels dogmes que defensaven. 

En aquest sentit, un líder religiós com el Papa actua més aviat com un líder polític, pretenent establir què es pot fer i què no, conduint els creients cap al camí que dicta la doctrina catòlica. Tanmateix, el missatge ètic que les religions pretenen transmetre conté un concepte de bé amb efectes positius a través de, per exemple, els Deu Manaments. Malgrat tot, la principal problemàtica rau en la seva aplicació social o institucional, tret que comparteixen amb la tecnologia, per exemple. És a dir, aquesta pot tenir bons efectes per al futur dels humans en tant que permet que es produeixin avenços, si bé comença a ser perjudicial quan s’empra per a finalitat com la fabricació de material bèl·lic.  

Historicament crec que sertes coses si van pasar, per exemple. jesucrist. dins sa meva opinio si que va existir, pero no obviament no era el fi de deu, segurament una perosna molt llesta en el ambit de les ciencies.

Per altra banda, des d’un vessant científic, el que pretenen afirmar les religions es veuria mancat de fonament, sobretot quant a qüestions relatives a l’origen a de l’Univers o a la creació del planeta Terra, intentant demostrar les seves afirmacions mitjançant comprovacions, la qual cosa és inexistent en les creences religioses. , 

En conclusió, la meva opinió i pensament diuen que no, no crec que existeixi cap déu, tot i que, com he afirmant anteriorment, podria estar-ne equivocat.